En el mas puro estilo de los tebeos de antaño, con su trama , su bitono, ¡¡¡coño si hasta el papel amarillea !!! No se si nostalgia o remake; pero, mola¡¡¡
Jo porto 14 dies amb el 5è metatarsià del peu esquerra trencat... i m'he sentit molt identificat amb aquest fantàstic dibuix. És increible com has captat l'essència d'aquella època i d'aquells artistes.
increible, el jueves me hice un esguince y estoy rabioso!
ResponderEliminarÁnimo y mucha butaca y lectura!
EliminarNomes falten las hermanas Gilda
ResponderEliminarEstàn al pis d'abaix.
EliminarCuando te marcas un dibujo en este plan, me entra una nostalgia que me desarma. Qué buenos eran aquellos artistas. Está genial.
ResponderEliminarEn el mas puro estilo de los tebeos de antaño, con su trama , su bitono, ¡¡¡coño si hasta el papel amarillea !!!
ResponderEliminarNo se si nostalgia o remake; pero, mola¡¡¡
Jo porto 14 dies amb el 5è metatarsià del peu esquerra trencat... i m'he sentit molt identificat amb aquest fantàstic dibuix.
ResponderEliminarÉs increible com has captat l'essència d'aquella època i d'aquells artistes.
Una abraçada.